Reconfiguraciones, by Andrea Siervo

Reconfiguraciones, by Andrea Siervo

This linear, organized and fragmented search suppresses, from their freedom, their own conventions, the contradiction between their own limits and the limits of the canvas degrades them to a mere organization: being chosen or decreed, the lines and their limits refuse what the artist expects of them. This contradiction creates a balance, which is articulated through play and the experimentation of the possibilities of reconfiguring always straight lines, in a possibility of being, without the need to always be contained in the same convention.

During the last decades, the search for intersections between different fields has leaned towards the focus of the relationship between the arts, life and man. The fact that the different fields of fine arts contain knowledge and skills that are also necessary in other sectors is increasingly recognized, the interdisciplinarity of languages ​​is imperative today.

 Our society is changing and the transformation of our society provides a space for new ideas and solutions. The spaces demand limits that allow metamorphosis: we live in times where the purposes are not destined for a single reality, but for multiple possibilities and alternatives that bring the artist closer to being interested in mutable realities that show the transformation of the line and his desire to transcend self-limits. Taxes, between bodies of work and sensibilities that are found in “Reconfigurations” with the breaking of the frame that delimits the space and represents life. Andrea shows a different creative process with the art disciplines, without the movement remaining static in the repetition but with an evolving search and open to new interpretations, where the work cannot be fixed in a conventional way, and becomes permeable to those attempts to express and reformulate the artist’s own limits and his practice, and which symbolizes the limits of man’s relationship with his space, between a static and dynamic architecture, between a spatial and temporal limit.

The walls of the immaterial and material space delimit, separate and at the same time bring into contact what is inside and outside any physical material object, it is a place of contact through which we capture meanings and information that can involve us with the different senses.

 The place and the environment where we live have an influence on how we are, but we hardly measure how far. It is believed that the place is something external that does not operate changes in our psyche and life, but the influence exists and is generated.

The artist’s objective with this project is to break symbollically the rigidity of the walls of our lives, so the works transform the limit into a flexible and diffuse element, softening borders in an ambiguous practice between art and architecture through the construction of communication membranes as a result of the articulation and weaving of different representative elements of the city, the environment and the community.

 RECONFIGURATIONS is situated in a journey of new meanings, which sets out to generate a new possible identity: a nomadic, movable and fragmented identity, where the whole is something more and different than the sum of its practices and of feeling, living.

Event on facebook

About Andrea Siervo



Reconfiguraciones, by Andrea Siervo

Aquesta recerca lineal, organitzada i fragmentada suprimeix, des de la seva llibertat, les seves pròpies convencions, la contradicció entre límits propis i els límits de l’canvas les degrada a una mera organització: estant elegides o decretades, les línies i els seus límits refusen el que l’artista espera d’elles. Aquesta contradicció crea un equilibri, que s’articula a través del joc i l’experimentació de les possibilitats de tornar a executar línies sempre rectes, en una possibilitat de ser, sense la necessitat de contenir-sempre en la mateixa convenció.

Durant les últimes dècades, la recerca d’interseccions entre diferents camps s’ha inclinat cap a l’enfocament de la relació entre les arts, la vida i l’home. El fet que els diferents camps de les belles arts contenen coneixements i habilitats que també són necessaris en altres sectors es reconeix cada vegada més, la interdisciplinarietat dels llenguatges és imperatiu en el nostre dies.

La nostra societat està canviant i la Transformació de la nostra societat proporciona un espai per a noves idees i solucions. Els espais exigeixen Límits que permetin metamorfosi, Vivim temps on a els Propòsits no estan destinats a una Realitat única, sinó a múltiples possibilitats i alternatives que acosten l’artista a interessar-se per realitats mutables que mostren la Transformació de la línia i el su desig de transcendir Límits acte Impostos, entre Cossos de Treball i sensibilitats que és troben en “reconfiguracions” amb la ruptura de l’bastidor que delimita l’espai i representa la vida. Andrea mostra un procés creatiu diferent amb les disciplines d’art, sense que el moviment és queda estàtic a la repeticions PERÒ amb 1 recerca en Evolució i oberta a noves interpretacions, on l’obra no és olla fixar de forma convencional, i és torna permeable aquests Intents d’expressar les i reformular a els propis Límits de l’artista i su pràctica i que simbolitza a els límit de la relació qualit de l’home amb el su espai, entre una arquitectura estàtica i dinàmica, entre un límit espacial i temporal.

Les parets de l’espai immaterial i material delimiten, se separen i a el mateix temps posen en contacte el que està dins i fora de qualsevol objecte material físic, és un lloc de contacte a través d’el qual capturem significats i informació que ens poden involucrar amb els diferents sentits. .

El lloc i l’entorn on vivim influeixen en com som, però tot just mesurem què tan lluny. Es creu que el lloc és una cosa externa que no opera canvis en la nostra psique i vida, però la influència existeix i es genera.

L’objectiu de l’artista amb aquest projecte és trencar simbòlicament la rigidesa de les parets de les nostres vides, de manera que les obres transformen el límit en un element flexible i difús, suavitzant les fronteres en una pràctica ambigua entre l’art i l’arquitectura a través de la construcció de membranes de comunicació com un resultat de l’articulació i el teixit de diferents elements representatius de la ciutat, el medi ambient i la comunitat.

Reconfiguracions se situa en un viatge de nous significats, que es proposa generar una nova identitat possible: una identitat nòmada, mòbil i fragmentada, on el tot és una mica més i diferent que la suma de les seves pràctiques i de sentir, viure.

Esdeveniment al facebook

Sobre Andrea Siervo



Reconfiguraciones, by Andrea Siervo

Esta búsqueda lineal, organizada y fragmentada suprime, desde su libertad, sus propias convenciones, la contradicción entre límites propios y los límites del canvas las degrada a una mera organización: estando elegidas o decretadas, las líneas y sus límites rehúsan lo que el artista espera de ellas. Esta contradicción crea un equilibrio, que se articula a través del juego y la experimentación de las posibilidades de reconfigurar líneas siempre rectas, en una posibilidad de ser, sin la necesidad de contenerse siempre en la misma convención.

Durante las últimas décadas, la búsqueda de intersecciones entre diferentes campos se ha inclinado hacia el enfoque de la relación entre les artes, la vida y el hombre. El hecho de que los diferentes campos de las bellas artes contienen conocimientos y habilidades que también son necesarios en otros sectores se reconoce cada vez más, la interdisciplinaridad de los lenguajes es imperativo en nuestro días.

Nuestra sociedad está cambiando y la transformación de nuestra sociedad proporciona un espacio para nuevas ideas y soluciones. Los espacios exigen límites que permitan metamorfosis, vivimos tiempos donde los propósitos no están destinados a una realidad única, sino a múltiples posibilidades y alternativas que acercan el artista a interesarse por realidades mutables que muestran la transformación de la línea y su deseo de trascender límites auto impuestos, entre cuerpos de trabajo y sensibilidades que se encuentran en “Reconfiguraciones” con la ruptura del bastidor que delimita el espacio y representa la vida. Andrea muestra un proceso creativo diferente con las disciplinas de arte, sin que el movimiento se queda estático en la repetición pero con una búsqueda en evolución y abierta a nuevas interpretaciones, donde la obra no se puede fijar de forma convencional, y se vuelve permeable a esos intentos de expresar y reformular los propios límites del artista y su práctica y que simboliza los límite de la relación del hombre con su espacio, entre una arquitectura estática y dinámica, entre un limite espacial y temporal.

Las paredes del espacio inmaterial y material delimitan, separan y al mismo tiempo ponen en contacto lo que está dentro y fuera de cualquier objeto material físico, es un lugar de contacto a través del cual captamos significados e información que pueden involucrarnos con los diferentes sentidos.

El lugar y el ambiente donde vivimos tienen una influencia en cómo somos, pero difícilmente dimensionamos hasta qué punto. Se cree que el lugar es algo de externo que no opera cambios en nuestra psique y vida, pero la influencia existe y se genera.

El objetivo del artista con este proyecto es de romper en manera simbólica la rigidez de las paredes de nuestra vida, así que las obras trasforman el límite en un elemento flexible y difuso, suavizando fronteras en una práctica ambigua entre arte y arquitectura a través de la construcción de membranas comunicativas como resultado de la articulación y tejido de diferentes elementos representativos de la ciudad, el entorno y la comunidad.

RECONFIGURACIONES se sitúa en un transitar de nuevos significados, que se propone generar una nueva identidad posible: una identidad nómada, movible y fragmentada, donde el todo es algo más y distinto que la suma de sus prácticas y de sentir, vivir.

Evento en facebook

Sobre Andrea Siervo