Conversations

Conversations

Amb Conversations, els artistes destaquen diversos temes d’actualitat: des dels límits de la societat a l’hora d’imposar un estatus d’èxit, aparició, competència, des del problema de les “fronteres” existencials i territorials, la relació entre l’espai urbà i emocional, la mirada desconcertada, una finestra a la nostra vida quotidiana, l’origen i l’estètica dels materials que es troben a la natura, la seva essència i espiritualitat.

Els artistes emergents, guanyadors del premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les (ARBA-ESA / ESPRONCEDA) conversen amb el seu propi jo, la seva intimitat, es qüestionen, reflexionen i deixen viatjar l’espectador amb ells d’altra banda, dialoguen amb l’espai, la ciutat de Barcelona i qüestions socials i existencials. Una exposició interdisciplinària i multidisciplinària que crea un diàleg entre escultura, pintura, tèxtil, art, urbanisme i arquitectura. Un diàleg que travessa les diferents disciplines artístiques, desafiant l’espai existencial i material, desafiant els seus límits, el procés artístic i la pròpia existència humana. Al llarg dels segles, l’art sempre ha qüestionat, analitzat, provocat la realitat, el mirall del que som en un període concret de la història. La llibertat de pensament ha de traspassar els límits que ens imposem i que la societat ens imposa, l’art ens ha de fer parlar, reflexionar, pensar, no donar respostes, sinó només preguntes, amb l’estètica del pensament captada per l’ull de qui és capaç. de veure més enllà de les nostres pròpies fronteres. Els artistes amb “Converses” ens guien per aquest camí.

Adrien Cavallin es desafia a si mateix, sent artista i societat, no té respostes, sinó només preguntes. La seva obra no vol ser provocativa sinó reflexiva, fer preguntes, aturar-se i comprendre si vivim en una societat on, en nom de la imatge, de l’èxit, hem perdut la llibertat i, com a artistes, la pregunta que sorgeix és: som lliures o només un reflex del que la societat ens imposa? La seva escultura es transforma en pensament, narració, entre instal·lacions i paraules no expressades, del que cadascun de nosaltres té por de ser o no ser.

Marina Amaral creua la seva història, els seus orígens per qüestionar no només fronteres territorials, sinó també existencials, sobre les pors i límits que cadascun de nosaltres ha amagat en el fons de la nostra ànima. Es qüestiona la relació entre l’home i l’espai, entre l’urbanisme, l’arquitectura i la vida emocional. El seu passeig es transforma en sentir l’espai, els carrers de la ciutat de Barcelona i el seu ésser, en un diàleg que la porta no només a una reflexió íntima amb ella mateixa, sinó en un diàleg amb la ciutat i els seus habitants. Les seves instal·lacions són com processos de narració, emocions, elements arquitectònics, urbans i metafísics, on la llum ens guia en mons paral·lels, mapes emocionals del nostre esdevenir.

Elise Vlaminck persegueix la mirada, examinant i observant una vida quotidiana que s’amaga darrere d’una finestra, un vidre. Un món format per personatges desconeguts, de llums i ombres, de presència i absència, d’una vida, un gest que ja no podem veure. Amb la seva obra vol evitar que l’espectador miri el que ja no veiem, ho fa amb la delicadesa dels seus quadres, com una vida darrere d’un vidre.

Maria E André durant el seu període a Barcelona ha desenvolupat una pràctica ritual al voltant d’elements naturals que va trobar. Va recollir i va formar els materials de formigó que l’envoltaven per ancorar-se millor. És aquest fil conductor que es materialitza a través de la xarxa i del qual resulta una estructura teixida impregnada de buit com a guia en la seva recerca. Ens qüestiona sobre la nostra pròpia existència, la nostra corporalitat en relació amb un espai somiat. L’estètica de la natura que incorpora a l’exposició qüestiona la nostra supervivència. Què voleu atrapar, què queda quan s’esvaeixen els gestos.

in Sin categoría

Conversations

Con Conversaciones los artistas destacan diversos temas de actualidad: desde los límites de la sociedad en la imposición de un estatus de éxito, apariencia, competencia, desde el problema de las “fronteras” existenciales y territoriales, la relación entre el espacio urbano y emocional, la mirada desconcertada, una ventana a nuestro día a día de la vida, el origen y estética de los materiales que se encuentran en la naturaleza, su esencia y espiritualidad.

Los artistas emergentes, ganadores del Premio de la Real Academia de Bellas Artes de Bruselas, (ARBA-ESA / ESPRONCEDA) conversan con ellos mismos, con su intimidad, se cuestionan, reflexionan y dejan que el espectador viaje con ellos y sobre el Por otro lado dialogan con el espacio, la ciudad de Barcelona y cuestiones sociales y existenciales. Una exposición interdisciplinar y multidisciplinar que crea un diálogo entre escultura, pintura, textiles, arte, urbanismo y arquitectura. Un diálogo que atraviesa las diferentes disciplinas artísticas, desafiando el espacio existencial y material, desafiando sus límites, el proceso artístico y la propia existencia humana. A lo largo de los siglos, el arte siempre ha cuestionado, escudriñado, provocado la realidad, espejo de lo que somos en un período específico de la historia. La libertad de pensamiento debe traspasar esos límites que nos imponemos y que nos impone la sociedad, el arte debe hacernos hablar, reflexionar, pensar, no dar respuestas sino solo cuestionar, con la estética del pensamiento capturada por la mirada de los capaces. de ver más allá de nuestras propias fronteras. Los artistas con “Conversations” nos llevan por este camino.

Adrien Cavallin se desafía a sí mismo, siendo artista y sociedad, no tiene respuestas sino preguntas. Su obra no quiere ser provocadora sino reflexiva, hacer preguntas, detenerse y comprender si estamos viviendo en una sociedad donde en nombre de la imagen, del éxito, hemos perdido nuestra libertad, y como artistas la pregunta que surge. es: somos libres o solo un reflejo de lo que la sociedad nos impone? Su escultura se transforma en pensamiento, narración, entre instalaciones y palabras tácitas, de lo que cada uno de nosotros tiene miedo de ser o no ser.

Marina Amaral atraviesa su historia, sus orígenes para cuestionar no solo las fronteras territoriales sino también existenciales, sobre los miedos y límites que cada uno de nosotros ha escondido en el fondo de nuestra alma. Ella cuestiona la relación entre el hombre y el espacio, entre lo urbano, la arquitectura y la vida emocional. Su andar se transforma en sentir el espacio, las calles de la ciudad de Barcelona y su ser, en un diálogo que la lleva no solo a una reflexión íntima consigo misma sino a un diálogo con la ciudad y sus habitantes. Sus instalaciones son como procesos de narración, emociones, elementos arquitectónicos, urbanos y metafísicos, donde la luz nos guía en mundos paralelos, mapas emocionales de nuestro devenir.

Elise Vlaminck persigue la mirada, escudriñando y observando una vida cotidiana que se esconde detrás de una ventana, un cristal. Un mundo formado por personajes desconocidos, de luces y sombras, de presencia y ausencia, de una vida, un gesto que ya no podemos ver. Con su obra quiere evitar que el espectador mire lo que ya no vemos, lo hace con la delicadeza de sus cuadros, como una vida tras un cristal.

Maria E André durante su etapa en Barcelona ha desarrollado una práctica ritual en torno a los elementos naturales que encontró. Recogió y formó los materiales de hormigón que la rodeaban para anclarse mejor. Es este hilo conductor el que se materializa a través de la red y del que resulta una estructura tejida imbuida de vacío como guía en su búsqueda. Nos interroga sobre nuestra propia existencia, nuestra corporalidad en relación a un espacio soñado. La estética de la naturaleza que incorpora a la exposición cuestiona nuestra supervivencia. Qué quieres atrapar, qué queda cuando los gestos se desvanecen.

in Events

Conversations by Marina Amaral, Maria e Andre, Adrien Cavallin & Elise Vlaminck. Thursday, 29th of July.

With Conversations the artists highlights various current issues: from the limits of society in imposing a status of success, appearance, competition, from the problem of existential and territorial “borders”, the relation between the urban and emotional space, the bewildered gaze, a window on our daily routine of life, the origin and aesthetics of the materials found in nature, their essence and spirituality.

The emerging artists, winners of the Prize of the Royal Academy of Fine Art in Brussels, (ARBA-ESA/ESPRONCEDA) converse with their own self, their intimacy, question themselves, reflect, and let the spectator travel with them, and on the other hand they dialogue with the space, the city of Barcelona and social and existential issues. An interdisciplinary and multidisciplinary exhibition that creates a dialogue between sculpture, painting, textiles, art, urbanism and architecture. A dialogue that crosses the different artistic disciplines, challenging the existential and material space, challenging their limits, the artistic process and human existence itself. Over the centuries, art has always questioned, scrutinized, provoked reality, the mirror of what we are in a specific period of history. Freedom of thought must cross those limits that we impose on ourselves and that society imposes on us, art must make us talk, reflect, think, not give answers but only questions, with the aesthetic of thought captured by the eye of those who are capable of seeing beyond our own borders. The artists with “Conversations” lead us along this path.

Adrien Cavallin challenges himself, his being an artist and society, he has no answers but only questions. His work does not want to be provocative but reflective, to ask questions, to stop and understand if we are living in a society where in the name of the image, of success, we have lost our freedom, and as artists the question that arises is: we are free or just a reflection of what society imposes on us? His sculpture is transformed into thought, narration, between installations and unspoken words, of what each of us is afraid of being or not being.

Marina Amaral crosses her history, her origins to question not only territorial but also existential borders, on the fears and limits that each of us has hidden in the depths of our soul. She questions the relationship between man and space, between urban, architecture and emotional living. Her walking is transformed into her feeling the space, the streets of the city of Barcelona and her being, in a dialogue that leads her not only to an intimate reflection with herself but in a dialogue with the city and its inhabitants. Her installations are like processes of narration, emotions, architectural, urban and metaphysical elements, where the light guides us in parallel worlds, emotional maps of our becoming.

Elise Vlaminck chases the gaze, scrutinizing and observing a daily life that hides behind a window, a glass. A world made up of unknown characters, of lights and shadows, of presence and absence, of a life, a gesture that we can no longer see. With her work she wants to stop the viewer from looking at what we no longer see, she does it with the delicacy of her paintings, like a life behind a glass.

Maria E André during her period in Barcelona has developed a ritual practice around natural elements that she encountered. She gleaned and formed the concrete materials that surrounded her to better anchor herself. It is this common thread that materializes through the net and from which results a woven structure imbued with emptiness as a guide in his quest. She questions us about our own existence, our corporeality in relation to a dreamed space. The aesthetics of nature that she incorporates into the exhibition questions our survival. What do you want to catch, what is left when the gestures fade away.

[supsystic-gallery id=12 position=center]